Penso en l’Alan. Sóc jo. Quantes vegades he intentat posar-me en la pell d’altres i no puc. Repeteixo, l’Alan sóc jo. I ho repeteixo com un mantra. L’Alan sóc jo. I busco en el mirall la imatge de tants altres. I seria capaç de fer-me mal per sentir dolor. Perquè tenir les mans glaçades no m’és suficient. I em pregunto com ser capaç de transformar el sentiment en quelcom útil, que no m’alliberi només a mi, sinó als altres.

Gemma 11/01/16 17:23 h