Information Hamelin Flute

Interessat i manipulat, un criteri que té el mateix valor que la informació que ens arriba. Informació produïda per uns medis que ens guien. Marquen el que hem de fer i pensar. Com si fóssim nens. Però és que resulta que els nens no necessiten aquestes pautes. Són éssers lliures. Com les persones que somriuen quan s’equivoquen. Que ho fan sincerament perquè només han de respondre davant d’ells mateixos. Són felices i ho són de debò perquè ningú els diu com ho han de ser. 

Geni i/o boig

Invencibles, perquè junts som més forts, ens complementem, formem un tot. Tot plegat és una mica esquizofrènic. S’ha creat un sistema diagnòstic que converteix problemes quotidians en trastorns mentals. Fins al punt que arribarà un moment en què tots serem considerats malalts mentals. Fins al punt de que sentir en excés ens ubica clarament en un territori d’anormalitat. Massa sensibles, massa moguts, massa curiosos, massa tristos. Més aviat massa patrons, massa límits, massa uniformitat. Estar al marge o no estar-hi, creuar la línia del seny, creuar la línia, depèn d’una classificació prèvia, d’un llistat, d’un barem predefinit, d’una criteri absolutament interessat. 

Atzarosa és la ruta que ens porta conèixer noves persones. Tan atzarosa com ens poden semblar els vincles que establim amb els éssers que ens envolten. Però és realment per atzar que ens relacionem? No serà que no volem mostrar el nostre costat més dèbil, el que necessita dels altres per a sobreviure? Només cal observar les migracions organitzades de l’Àfrica per entendre-ho. El lleó és el depredador; la zebra, la víctima; l’estruç, la més covarda; el cocodril, el més temut; i l’elefant, el més intel·ligent. Separats, tots són vulnerables. Junts, junts com un sol cos amb diferents membres, són invencibles. 

Avançant, caminant endavant, perseguint somnis. Mirant enrera per fer valoració d'allò viscut. És curiós com en certes cultures, mirar endavant és observar el nostre passat mentre que el futur se situa al darrera perquè és quelcom desconegut. Desconeguda com aquesta noia amb qui xatejo de tant en tant, a qui no conec de res ni he vist mai. Que s'ha creuat al meu camí per casualitat, amb qui fem confidències i ens expliquem intimitats. I em pregunto què ens fa coincidir i connectar amb altres persones d'aquesta manera aparentment atzarosa.